Relat de la segona edició del Mercat de les 3R!

El dia onze, a les nou del matí, ens trobàvem uns quants pares i mares disposats a muntar el millor mercat de les 3Rs fet fins al moment!

A on posem les taules? Posem uns globus per a que la gent ens vegi? Qui posa la música? Poso aquí aquest cotxet? Un munt de persones atrafegades recordaven a l’anar i venir de les formiguetes a l’estiu.

Pares i mares esperonats per la il·lusió i pel desig de fer-ho molt be! Hi havia pares i mares de l’ampa, de la comissió del mercat de les 3Rs i voluntaris que havien volgut aportar el seu granet de sorra.

Per cert, sabeu que podeu col·laborar amb qualsevol de les comissions? Es molt reforçant! I com va dir algú, el treball voluntari enalteix l’ànima, mostra el camí a seguir als nostres fills i fa que sigui possible fer realitat els somnis…

Ara be, per poder fer un mercat ben bonic calia recollir material, netejar-lo, endreçar-lo, classificar-lo, posar-hi preu, dir-li a tothom que en podia comprar, exposar-lo i vendre’l…

Vendre’l, al final, tot i que ens ho passem molt be i enaltim molt l’ànima, no ens hem d’oblidar de que cal vendre’l per a poder aconseguir el nostre objectiu: tenir més recursos per a poder facilitar l’educació dels nostres fills.

La jornada va anar molt be a nivell relacional i social, però ens hagués agradat millorar els resultats econòmics. Hem estat analitzant què s’ha venut més i com podem fer per a aconseguir més recursos. Així que ja us podem avançar que la propera edició del mercat de les 3Rs tindrà alguna novetat.

Ens agradaria comptar amb tots vosaltres, podeu col·laborar de moltes maneres diferents. Ens podeu ajudar a organitzar el mercat, ens podeu cedir objectes, potenciar la comunicació, etc. De ben segur que trobaràs la forma de col·laborar tot aportant la teva millor virtut!

Acabem de fer la segona edició i ja estem pensant en fer-ne una tercera! Però deixeu-me que us expliqui el per què del nostre mercat de les 3Rs!

Reduir, reutilitzar i reciclar. Aquestes es la proposta sobre hàbits de consum que ens va fer Greenpace fa prop de deu anys. Des de l’Ampa ens sentim molt identificats amb aquesta filosofia i per aquest motiu vàrem decidir fer el passat onze d’octubre, en plena fira de Bellver, el mercat de les 3Rs.

Però en què consisteix exactament les 3Rs?

En primer lloc en reduir el consum de bens i d’energia. I això com ho podem fer el nostre dia a dia? Doncs molt fàcil, reduint el consum de productes destinats a un us únic com ara els embalatges, el paper d’alumini dels entrepans, etc. Però també podem reduir el consum energètic gestionant correctament la llum, el gas i l’aigua, desconnectant els aparells elèctrics en comptes de deixar-lo en stand by o fent una conducció eficient.

En segon lloc en reutilitzar els objectes que tenim tot donant-los una segona vida útil. El que a tu no et dona servei, pot donar-li a una altre persona. Això es veu molt clarament amb la roba de nen, un cop es queda petita la podem llençar o donar-li a una altre persona. Però hi ha vegades que no es tan evident. Podem fer fanalets pel jardí amb pots de iogurt de vidre pintats de colors, podem fer un revister amb ampolles de plàstic, un moble a partir de fustes reutilitzades, reutilitzar l’altre cara de fulles impreses, reomplir ampolles i tot allò que la nostra imaginació ens permeti.

Finalment, però no menys important us animem a reciclar. Aquesta es la R més complexa de fer per nosaltres ja que per reciclar cal una tecnologia de la que no disposem. Si escalfem el plàstic podrem tornar-lo a fer servir. La nostra contribució es ben fàcil, tan sols hem de separar les deixalles i portar-les al contenidor adequat. Si? Vols dir que no podem fer res més? Doncs si, estimular el consum de productes reciclats. Avui en dia pots trobar samarretes, forros polars, pneumàtics, bolígrafs i moltes més coses fetes a partir de materials reciclats.

Així doncs des de l’Ampa apliquem aquesta filosofia en la nostra pràctica diària i en les nostres àrees d’influència. Una de les accions que més impacte te es la reutilització de llibres. Si en som conscients de l’estalvi que suposa, de ben segur que animarem als nostres fills a que tinguin cura d’ells per poder donar-los una vida ben llarga.

I vinculat en aquest projecte està la necessitat de reposar aquells llibres que ja han arribat al final de la seva vida útil, pel que es fa necessari invertir i comprar-ne de nous. Seguint la nostra filosofia, en aquest cas la de reduir, vàrem pensar que seria interessant fer una acció per a poder disposar de diners per fer front a aquesta compra i així va ser com va néixer el mercat de les 3Rs.

Us animeu a aplicar les 3Rs? Ens agradaria que us animéssiu a implicar-vos en aquest bonic projecte i a posar a la pràctica les 3Rs al servei dels nostres fills!

Us esperem en aquesta nova edició!

ESPORT ÉS SALUT, NON STOP! Xerrada de l’Emma Roca

El dissabte 12 d’octubre aprofitant l’organització del Mercat de les 3R’s vam fer una xerrada sobre el llibre que ha escrit l’Emma Roca, membre de la junta de l’AMPA i resident a Talló. Es titula Non Stop! i és de l’Editorial Cossetània.

A part d’explicar una mica de què anava el llibre va introduir el concepte de fer esport d’una manera saludable, evitant riscos i la importància d’anar preparats.

Va introduir als assistents la tesi doctoral en la que està treballant, el projecte SUMMIT (Salut en les UltraMaratons i els seus líMITs). L’objectiu principal de l’estudi és determinar si la població que practica exercici de llarga durada i gran intensitat té més risc sobre la salut en comparació amb la població sedentària i la població moderadament activa.

Cada vegada són més les persones que s’inscriuen a maratons i ultramaratons sense seguir una preparació física suficient, una correcta alimentació i sense sotmetre’s a una revisió mèdica. A la darrera edició de la marató de Barcelona del 2012 amb 42,2 Km de recorregut van participar prop de 20.000 persones, i a l’ultramarató del Mont Blanc de 168 km hi ha 2.500 persones disposades a córrer durant més de 24h seguides i fer 9600m positius.

L’hipòtesi del treball és que té més risc per la salut fer una cursa a peu de 10 km sense una preparació prèvia que fer-ne una de 85 km després d’haver fet un control físic, mèdic i un entrenament previ adient. Ho veurem amb els resultats de la tesi que esperem que  estiguin pels inicis del 2014.

La xerrada va durar 1h 30minuts amb una assistència d’unes 40 persones.

 Annex:

Què aporta de bo fer exercici físic, com a mínim 30 minuts al dia durant tots els dies de la setmana?

Efectes positius de l’exercici físic:

Prevenció de la mortalitat prematura de qualsevol causa: es redueix en un 31% si es fa 30min al día mínim d’exercici físic. Quant més alt sigui el volum o la intensitat de l’exercici més es redueix el risc. Tant en homes com dones. La gent gran (>70 anys) que començava a fer exercici físic com el caminar, si feien menys de 1,6km diaris tenien el doble de probabilitats de tenir mort prematura dels que caminàven més de 3,2km al dia. I gent que als 80 anys arriba amb bona forma física té menor índex de mortalitat que els que arriben en baixa forma física als 60 anys.

Malalties cardiovasculars:

Cardiopatia isquèmica:  es disminueix un 33% el risc de tenir cardiopatia. Hi ha una relació dosis-benefici i és similar en dones i homes. Fins i tot fer menys activitat redueix el risc cardiovascular, com caminar 1h a la setmana (baixa un 50%) o una sessió semanal d’exercici intens (baixa un 39% en homes i un 51% en dones). Hi ha més eperança de vida si a partir dels 50 anys mantens una activitat física moderada (vius 1,3/1,1 anys més en homes/dones) o  una activitat intensa (vius 3,7/3,2 anys més en homes/dones). I la gent que ha patit un infart agut de miocardi i després fan exercici físic com a prevenció secundària, redueixen la mortalitat per altres causes en un 27% i per problemes cardiovasculars en un 31%.

Malaltia cerebrovascular: es redueix en un 31% tant en homes com dones i tant per accidents vasculocerebrals com hemorràgics.

Hipertensió arterial: es redueix un 32% en el grup més actiu d’ambdós sexes. I l’exercici d’intensitat moderada ja és suficient per reduir el risc.

Càncer:

Càncer de colon: es redueix un 30% en el grup més actiu i el benefici és major quant més alt és le volum o la intensitat de l’exercici.

Càncer de mama: es redueix entre un 20 i un 40% en el grup més actiu. També hi ha una relació dosis-benefici disminuint un 6% per cada hora adicional d’activitat física setmanal. No hi ha reducció del risc si l’exercici és de baixa intensitat.

Malalties endocrinològiques:

Diabetis tipus 2: es redueix en un 42%. Hi ha una relació dosis-efecte i per cada 500kcal gastades el risc disminueix un 6%. Qui fa menys dels 30minuts al dia només es redueix la incidència en un 4%. El benefici s’observa en ambdós sexes, sent major en aquells individus més propensos a desenvolupar la malaltia (alt IMC, síndrome metabòlic, antecedents familiars,…). Només caminant més de 30min cada dia es pot prevenir un 30% els nous casos d’obesitat i un 43% els nous casos de diabetis tipus 2.

Síndrome metabòlica: l’exercici és útil per prevenir-la, sent major el benefici quan major és el volum o intensitat.

Obesitat: l’exercici moderat és més útil per mantenir el pes que per perdre’l (ja que fan falta uns 45min/dia per perdre un 5% del pes).

Sistema musculoesquelètic:

Osteoporosis i fractures osteoporòtiques: l’exercici físic augmenta la densitat òssia  en la cadera, columna i canell i preveu que es perdi un 1% per any en columna lumbar i coll femoral de dones pre i posmenopàusiques. Es redueix un 17% el risc.  L’activitat moderada també redueix la prevalència. I en dones que fan exercici intens redueixen el risc de fractura de cadera en un 50%. Només caminar a un ritme lleuger 1h per setmana ja es redueix un 6%.

Artrosis: l’activitat física moderada redueix el dolor i la discapacitat derivats de l’artrosis, sobretot en la de genoll que disminueix un 43% en persones majors de 60 anys i que seguien un programa d’exercici físic.

Millorar de l’aptitud musculoesquelètica: exercici de força van bé per regular l’equilibri de glucosa, la independencia funcional, la mobilitat i el benestar psicològic. Però per contra hi ha més risc de caigudes i de morbimortalitat prematura. Es recomanen també exercicis de resistència i flexibilitat.

Geriatría:

Dependencia funcional: en majors de 65 anys es disminueix el risc de limitació funcional i discapacitat física en un 30-50% (47% en homes i 62% en dones de la dependència funcional per l’activitat de la vida diària). També hi ha una relació dosis-benefici del 30% per activitat lleugera i del 60% per activitat vigorosa. El risc de discapacitat es redueix un 7% per cada hora setmanal d’exercici. Cal fer un exercici de 10 minurts de durada com a mínim perquè sumat amb altres intèrvals arribi a les 2,5h a la setmana.

Prevenció de les caigudes: un programa de força i equilibri pot reduir les caigudes entre un 11 i 40%.

Funció cognitiva: es redueix el risc de demència, malaltia d’Alzheimer i el deteriorament cognitiu. El benefici és major quant més alt és el volum o intensitat de l’activitat.

ansietat i depressió: es redueix en un 41% el risc de patir transtorns psicològics. i ha una relació dosis-efecte. Al igual que l’exercici aeròbic, el de força també produeix una millora del son, la força, la qualitat de vida i la depressió.

Altres beneficis:

Insomni: fer exercici pel matí millora la qualitat del son en la població sedentaria obesa, dones posmenopàusiques, avis i cuidadors de pacients amb demència.

Malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC): hi ha una millora de la capacitat màxima d’exercici, del test de la marxa de 6 minuts i de la disnea.

Hipertrofia prostàtica: es disminueix en un 26-30%.

Colelitiasis simptomàtica (còlics biliars): hi ha un menor risc en pacients de 40 a 65 anys.

Esteatosis hepàtica no alcohòlica:  hi ha una millora dels enzims hepàtics en els pacients que practiquen 150 minuts setmanals d’exercici físic moderat durant 3 mesos.

Efectes negatius de l’exercici físic: 

Lesions de l’aparell locomotor: es produeixen de 0,19 a 1,3 lesions per cada 1000 hores d’exercici físic, una lesió per persona cada 4 anys. Els factors de risc de la lesió són el sedentarisme, l’edat, l’existència d’una lesió prèvia, l’amenorrea i el tabaquisme.

Risc cardiovascular: les complicacions més rellevants són la mort sobtada i l’infart agut de miocardi, generalment en persones amb malaltía cardíaca estructural subjacent. En la gent jove el risc està relacionat gairebé sempre amb la presència d’anomalies congènites (arritmies sobtades per taquicardia o fibrilació ventricular). El risc varia segons l’esport però és molt baix en general: 1 mort sobtada cada 215000 hores en una marató, o 1 de cada 396000 hores en una carrera no competitiva. I en l’esquí nòrdic 1 de cada 607000 hores. En les persones >40 anys el risc ve associat per la malaltia ateroscleròtica.